Paloma Orts //

Paloma Orts foto Marco Pachiega _ MATERIC.ORG _

14 oct. Paloma Orts //

(Valencia)

Performer, artista visual i professora.

Escoltar la terra, la natura, la persona asseguda al meu costat en el vagó del tren, el xiquet que juga a la vora de la mar, els gestos de ma mare i remenar les sopes amb la cullera de la meua àvia. Sentir allò per mi és el regal de la vida, és l’art en si mateix, al qual jo tan sols responc i espere que allò em responga a mi, per ser-hi juntes.

Em dedique a la pràctica de la performance i a l’art de registrar i arxivar memòries i accions de la vida. Paral·lelament sóc professora d’art i impartisc tallers en varius tipus de comunitats fora de l’àmbit cultural, com a necessitat de fer aflorar amb tothom les subjectivitats artístiques.

Paloma Orts VENUS

vídeo performance
Paloma Orts VENUS 22cubic residencia artística _ MATERIC.ORG _Venus es mostra com la crida de la nit, aquell minúscul punt en l’univers que irradia calor cap als nostres cossos i connecta amb el nostre centre. Des del centre neix l’energia capaç d’equilibrar els diferents hemisferis, com a punt que s’obre a la vida i la mort, com el cordó umbilical que ens connecta amb el naixement. Tractant de buscar l’alquímia entre el meu cos i la matèria, vaig explorar les possibilitats del gel sobre el meu cos i com a col·locar-lo sobre el centre, remarcava aquest punt de fuga que irradia calor cap a les extremitats. A cada respir, en cada bombament de sang dos cossos es  fusionen, les temperatures a poc a poc es van desplaçar dels extrems i les formes sòlides es van dissoldre. La primera gota, la línia del cordó umbilical que connecta amb el sexe femení, símbol d’unió entre mare i filla. L’última gota, la fusió de dos cossos que són aigua.

per veure la vídeo performance enviar un correu a espai@materic.org

Paloma Orts Habitant camins

performance

La meua mare em contava com cada setmana els cossos i peus de la seua àvia i família trepitjaven un camí de terres muntanyoses per tal d’anar de la fàbrica al poble, d’Alcoi a Benifato. A la fàbrica o a l’allar, estenien una tela, col·locaven quatre draps de roba, alguna cosa de menjar (ceba i pa) i feien un nuc enmig. Este sac el portaven sobre les espatlles i durant 8 hores caminaven entre muntanyes.

Aquesta història, no atzarosament anàloga amb la meua vida, em va dur a establir un paral·lelisme a la situació que estava vivint en aquells moments. A causa de la contractació temporal que suprimeix els mesos d’estiu i a la inflació de la renda en l’habitatge, vaig abandonar la meua llar per habitar d’altres llars, transitant constantment camins forans.

Conduïda per aquest cansament d’habitar el camí, el meu cos (a dintre d’un sac de tela amb terra) va rodar incansablement sobre l’asfalt d’Hospitalet de Llobregat; des de la porta d’un allar fins la porta d’una fàbrica. Com a ritual de neteja i purificació extrema on la terra i la tela escalfaven el meu cos com les flames de l’allar, per a la vegada l’aspre i desolat asfalt lliuraven el meu cos a l’atzar.

Registre vídeo Felipe Rojas _ Registre fotogràfic Marco Pachiega

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.