HABITADA de Juliana Notari //

Espectacle escènic musical que obre el cos sensible d’una titellaire i revela els seus dobles.
Un cos desallotjat, multiplicat i arrencat Qui em defineix? Què em defineix? Aquestes dues preguntes van fer que l’artista brasilera Juliana Notari obrís el seu procés creatiu per revelar els seus dobles, les altres Julianas que l’habiten, que la suporten i comporten. L’espectacle sorgeix de l’estranyament en ser titellaire, dona, artista i creadora.

L’artista ha detectat el desig de partir-se pel mig i multiplicar-se en infinites possibilitats de la mirada, de l’ésser, quan cada dia t’encaixen en un sistema. Ella treballa els seus ulls carn per construir els ulls d’objecte-marioneta. Ella desmembra el procés per transgredir. Som una suma d’elements que ens fan, per exemple, desplaçar-nos en el món. Ens relacionem amb les coses a través d’interminables petits gestos poètics que componen una acció. El gest primari és la mirada. És subtil, tènue, íntima. La mirada ve abans d’accelerar, de l’adrenalina, la persuasió. La mirada es presenta davant el desig.

La mirada és el que ella tracta d’entendre perquè els seus titelles tinguin ulls i ànima. La mirada és complexa i depèn no només de la visió. La mirada depèn de la comprensió de les parts i l’existència. Aquest és el procés més intangible en animar. Ella, la titellaire s’entén, les seves parts, la seva existència i afegeix un nou cos al seu, que sigui extensió, que respiri el poètic i anul·li la persona per instants. Habitada és la construcció més enllà del cos. Ella és llar, món, univers. És un arbre, anima, matèria expansiva. La idea sorgeix de l’estranyesa de ser titellaire, dona, artista i creador. En concretar un món sensible, però al mateix temps concret. En construir i manipular l’altre, i donar anima el desconegut, a la matèria inert.

És una artista brasilera, marionetista, creadora. Té fascinació pels ulls i les mans de la gent. Pot mirar durant hores i hores el camí que les formigues fan a les parets de casa seva. Es dedica i capbussa profundament en l’art de la marioneta i les seves possibilitats infinites de fusió i de construcció. Des de l’opció de l’elecció de la matèria, fins a la composició de la gestualitat als detalls mínims, passa per totes les etapes de la creació d’una obra.

Treballa per a la difusió de la marioneta contemporània i ja s’ha mogut per un trosset del món per presentar els seus espectacles. El 2018 fa 18 anys de marionetista, ha realitzat gires per Mèxic, Argentina, Espanya, Colòmbia, Letònia, França, Corea, Portugal, República Txeca, Bolívia, Itàlia, Suïssa, entre d’altres. Actualment és gestora del Condomini Cultural a São Paulo, on té un taller col·lectiu de recerca per a la marioneta contemporània, El Taller de la marioneta lliure, al costat del marionetista argentí Matias Arce.