Alejandro Chellet //

(Mèxic)

Artista multidisciplinari mexicà i professional en xarxes culturals i de permacultura. Basat entre la Ciutat de Mèxic i Nova York, actualment treballa juntament amb l’audiència, l’espai públic, l’arquitectura i la performance. En el seu art, aborda els desplaçats principis bàsics de la coexistència, la pèrdua de connexió amb els cicles de la Natura i el context polític i ambiental de les societats urbanes. El seu treball s’ha mostrat en festivals, museus i galeries d’Europa, Àsia, Nord i Sud Amèrica, desenvolupant instal·lacions “site-specific”, intervencions urbanes i performances utilitzant permacultura, artivisme, improvisació, moviment somàtic, política, altruisme i pràctiques de xamanisme.

_en col·laboració amb

Lola Lustosa //

(Brasil)

Artista, performera i cineasta brasilera basada a Berlín. Co-fundadora de Musterzimmer i Broken Loop Collective. Des de 2011 ha participat de Plataforma Berlín Festival com a productora, patrocinadora i / o artista. Els seus vídeos han estat en diversos festivals i exposicions a Rio de Janeiro, San Paulo, Berlín, París, Estocolm, Hèlsinki, Roma, Ciutat de Mèxic i Hong Kong. Lustosa utilitza principalment el temps, la llum, la improvisació de l’espai i el moviment del cos humà com a inspiració per al seu treball. “El teatre com a art marcial” és la seva manera d’expressar els seus impulsos personals en la vida cap al nostre futur. Ha desenvolupat un interessant punt de vista sobre els diàlegs socials i les memòries socials, des de xamans brasilers, nadius, tropicalisme, referències a la samba cap a l’antiga mitologia i noves artesanies occidentals subterrànies.

Alejandro Chellet i Lola Lustosa LLUM, FOSCOR I LA SORPRESA

performance

Els artistes van elaborar aquest text compartit durant la performance:

“ Nigrum, Nigrius, Nigro”
El deseo de ver
Miedo de la muerte

Lo que está dentro está fuera y lo que está afuera está adentro.
¿Por qué el negro es tan prejuiciado?
El mundo invertido
La profundidad de la perspectiva el abismo

Azul.
Amarilo.

El sol es obscuro, sus rayos son obscuros y la luz es su revés. Los obscuros y la luz es su revés. Los rayos amarillos son

apenas lo que el sol nos envía.

La profundidade de una imagen nos lleva a participar de la profundidad de nuestro ser.

El devaneo.
El negrume secreto de leche.

(Poema basat en extractes del llibre: La Terre et Les Rêveries du Repos, 1948. Bachelard, Gaston.)

Per a aquesta col·laboració, Lola Lustosa va comptar amb el suport del Graner a Barcelona.

PROCÉS DE RESIDÈNCIA

Llum: l’essència de la vida i la font del creixement.
Foscor: un punt de partida o arribada per a la vida o la mort.
Sorpresa: el factor del destí o karma.

Alejandro fou convidat a la residència 22cubic de MATERIC.ORG a l’Hospitalet de Llobregat, on va investigar la foscor universal, la llum i la sorpresa. Durant el seu procés creatiu va estudiar i va jugar amb la llum que ja estava en l’espai procedent del carrer. Després va construir un cub fosc i va romandre dins aïllat durant moltes hores, sense contacte amb el món exterior i sense estímuls de llum a part de les visions buscades des de l’interior. Durant aquest procés es va qüestionar: ¿Fins on podem arribar? On acaba el nostre cos, esperit i ment? Què hi ha a la vora de tot? Hi ha alguna cosa com els límits del cos, els límits de gènere, els límits d’estil de vida, els límits de percepció i fins i tot els límits de l’amor mateix?
Alejandro va conèixer a l’artista brasilera Lola Lustosa a la Morni Hills Performance Art Biennale a l’Índia i des de llavors van començar una col·laboració artística. Durant la residència 22cubic Alejandro va convidar a Lola co-crear aquesta performance pública per a la qual ella va crear una instal·lació de llums prismàtiques.
Van oferir una peça de performance interactiva que convida el públic a una experiència còsmica de viatge en el temps. El públic entra en un espai de penombra seguit per un cub negre. Aquesta performance crea un espai on el públic experimenta múltiples emocions i sorpreses, memòries fotogràfiques de les llums prismàtiques, el desplaçament dels seus propis cossos i, en última instància, la foscor absoluta al costat de la respiració col·lectiva.