Joana Moher //

(Portugal)
Guanyadora de la convocatòria 22cubic espai / objecte / cos en la modalitat d’ESPAI

Aparentment, SAUDADE i SONOPLASTIA són dues paraules que només consten en el lèxic portuguès. La primer exalta el COM EM SENTO!

I la segona, sent els sons una mena de plastilina sònica, és la forma trobada per intentar barrejar els sentits KINESTESICAMENT i aprendre alguna cosa nova sobre la AMBIGÜITAT ENTRE LES DADES codificades en so i llenguatge presentat PER VEURE. ¿ÉS VEURE CREURE?

La DOMINACIÓ SENSORIAL exalta com el cervell CONTROLA la DATA en funció dels records, DOMESTICANT les emocions i COLONITZANT la meva EXPERIÈNCIA i la dels altres amb SIGNIFICATS que proliferen a través d’un llenguatge estàtic. Es torna CEC i perd la possibilitat d’aprendre alguna cosa NOVA.

Les experiències didàctiques multisensorials exalten la CEGUESA DE L’ERROR que envolta com percebem la data en aquest context de realitat / virtualitat contínuum. I posa de manifest la importància de la CREATIVITAT i de les INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES en la resolució de problemes comuns SOCI-ECOLÒGICS.

PROCÉS DE RESIDÈNCIA

Joana Moher 22cubic _ MATERIC.ORG _

Joana Moher ENTRE L’ABSÈNCIA I LA SUBSTÀNCIA

Mentre escolto un paisatge sonor recollit en algun lloc entre zones en transició: a Portugal, des dels seus hàbitats silvestres cibernètics de São Pedro de Moel (enregistraments de camp: A MATA BICHO o a l’Hospitalet de Llobregat, des de la cosmologia urbana catalana (enregistrament de camp: CHROMO-OXO.ME). Tot i que sé que en realitat són només 4 segons de vent centrífug in loop, o una bomba d’aigua, percebo a través del so que gairebé puc tocar la seva textura d’òxid com una pell tectònica feta d’os de calci que bull amb vitamina C, o una tela en tensió, assaborir la seva atmosfera i devorar la seva llum a través d’una memòria-imatge.

Així que hi ha una DOMINACIÓ SENSORIAL en la meva abstracció i subjectivitat Kinesthesica i SONOPLÀSTICA QUE ES TRANSMET A COM EM SENTO! En barrejar els sentits, el meu cervell està tractant de donar sentit a l’AMBIGÜITAT ENTRE DADES codificades en so i llum que es presenten EN VEURE – i exalta la INCERTESA. ¿ÉS VEURE CREURE?

En conclusió, cullo paisatges sonors concrets i TEXTURES via ONE-TAKE LOW-FI GRAVACIONS DE CAMP (FIELD-RECORDINGS plus ONE TAKE VIDEO FILES) d’hàbitats cibernètics i de cosmologies urbanes, per aprendre KYNESTICAMENT dels sistemes vius liminals i de les seves fronteres migratòries i cibernètiques. Amb l’objectiu de PER CAPERE TIO sonoplasticament via experiments transmultidisciplinaris: VULNERABILITAT i TRANSHUMANISME en sistemes no-humans i no-humanisme en els sistemes MISÒGINS HUMANS.