Isil Sol Vil x Marina Barsy Janer //

(Catalunya x Puerto Rico)

Artistes de performance trobats. Procedents de mons tan dispars com l’acadèmia i el carrer, Amèrica Llatina i Europa, el masculí i el femení. Les seves pràctiques individuals convergeixen en entendre l’art com un acte transgressor.

Aquest acte transgressor s’evidencia i es posa de manifest a partir de l’entremesclament de les seves pròpies psiques, cossos, sensorialitats i afectivitats extremes, amb això, eliminen la concepció dual de l’ésser. Mitjançant la mimetització es traça el camí a la supressió de l’ego, i a l’aparició de l’ésser anonimal, desheretat de qualsevol títol individual o diferencial. Entenen la mimesi, no com a imitació, sinó com un vincle cap a la deconstrucció de la noció moderna de l’individu (neoliberal).

La seva pràctica artística porta a l’extrem la mimetització dels cossos en un espai específic i en un entorn determinat. Exploren sensibilitats alternes que desafien les cronologies històriques imposades i destrueixen la dicotomia home o / i dona. Les seves peces s’emmarquen en la necessitat d’establir una mateixa connexió i ritme corporal de pura escolta. No són dos cossos, no són dos artistes, són el cos en un espai, un temps i una presència. El seu punt d’unió, com a punt de fuga, és un bategar constant on la pluripresència del cos, la destrucció fronterera i la descolonització cosment és acte de rebel·lia i subversió.

Isil Sol Vil x Marina Barsy Janer PULSIÓN LIMINAL

Duració: 03: 11 min

Localització: MATERIC.ORG, L’Hospitalet de Llobregat (Catalunya)

Any de realització: 2016

Temblor de la tierra y latido del mar. Sal llameante y quemante, sal de la destrucción y máscara de cal que consume los rostros. Fuego liberado de las aguas.
Enterrarse en sal. Dejar de respirar para respirarse el uno a la una/ la una al uno. Conversar a través de la agonía y el ahogamiento. Acompañarse, en los pequeños movimientos y sonidos para seguir encarnándose. Aguantar.
Ahogar el yo para poder respirar un cuerpo múltiple. El único tiempo es la respiración animal que deviene desde-hacia una corpopresencia alterna…
La crudeza de lo vivido contrapuesto con la dulzura de lo visual.