
10 nov. CUERPXS DE MEMÒRIA taller de performance amb Marina Barsy Janer x Isil Sol Vil //
La performance, una cocreació entre “públic” i “performerxs”, és la transferència de sabers allotjats en els cossos. Aquests sabers encarnats, que bateguen, són vincles de memòria.
Cada corporalitat té una cartografia de les seves memòries viscudes, personals-col·lectives i ancestrals.
Quina memòria/història està viva als meus genolls, als meus cabells, als meus ulls, al meu sexe, als meus peus?
Quines memòries he heretat com sensibilitats, intuïcions, somnis o ferides que són essència de la meva corporalitat?
El cos social – el col·lectiu habita la meva pell. La història/memòria corre a la meva sang.
La trobada de corpes és la trobada de les memòries: els avantpassats i els descendents.
Quina és la memòria viscuda i quina serà la memòria del futur?
Taller per als estudiants del curs Estudis de Performance del Grau Universitari de Belles Arts.
Universitat de Barcelona UB, Barcelona.
ARTISTES
Marina Barsy Janer x Isil Sol Vil
(Puerto Rico x Catalunya)
són artistes, curadores, investigadores i pedagogues de la performance. Directores del centre de creació i pedagogia radical Materic.org i curadores d’EMPREMTA festival internacional de performance i de Mar de Islas encuentro de performance del Caribe. Comencen el seu treball conjunt el 2015 seguint una filosofia d’AmOr Subversivo x Cures eXtremes. Han presentat obra a Europa i les Amèriques a festivals i galeries com Viva! ArtAction (Montreal), Tempting Failure (Londres), Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (Barcelona), Arts Santa Mònica (Barcelona), Casa Viva (Ciudad de México), Organ of Critical Arts-OKK (Berlín), FNAF (Praga) i FIAP (Martinica). La seva obra forma part de l’arxiu Live Art Development Agency (Londres) i del Museu de l’Empordà (Figueres). Han realizat tallers i cursos de performance a la Universidad de Puerto Rico, el Museo de Arte Contemporáneo de Puerto Rico, Escola Massana Centre d’Art i Disseny, la Universidad de Barcelona i MATERIC.ORG
La seva pràctica artística porta a l’extrem la mimetització de les corporalitats en un espai específic i en un entorn determinat. Exploren sensibilitats alternes que desafien les cronologies històriques imposades i destrueixen la dicotomia home o/i dona. Les seves peces s’emmarquen en la necessitat d’establir una mateixa connexió i ritme corporal de pura escolta. No són dues corporalitats, no són dos artistes, són la cuerpa en un espai, un temps i una presència. El seu punt d’unió, com a punt de fuga, és un bategar constant on la pluripresència de la cuerpa, la destrucció fronterera i la descolonització cos-ment és acte de rebel·lia i subversió.
Sorry, the comment form is closed at this time.